lunes, 21 de diciembre de 2009

PENSANT EN ELS ALTRES

"Pensant en els altres " es tracta d'un documental que es basa en l'aprenentatge en una escola japonesa.Però el documental va més enllà,ens mostra la tendresa,l'esperança i la força que el mestre (Toshiro Kanamori) transmet als seus alumnes de quart de primaria,endinsant-se en el què és la vida i la manera en que s'ha d'aprendre a viure-la.
D'altra banda, ens mostra la manera com els nens reaccionen davant de l'ambient que els envolta i davant dels problemes que els angoixen,per exemple, la mort d'una persona estimada.

Aquest documental, ens dóna lliçons de com hem de viure i alhora apreciar la vida, ja que com molt bé diu el mestre només començar el curs:"De vida només en tenim una i l'hem de viure amb alegria".


El reportatge el qual va ser gravat durant un any ,segueix l'activitat del mestre, que aconsegueix que els nens avancin en l'aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l'art de viure.

Veure aquest documental ens ha obert els ulls,descobrint un mètode d'ensenyament poc convencional però que veien els resultats que implica, podem assegurar que es tracta de molt més que d'un mètode educatiu, es tracta doncs, d'una manera de viure amb un mateix i alhora amb la gent que t'envolta.


Ara penjaré alguns dels aspectes que vem introduir en el treball realitzat:
Importància de la vida en l'aprenentatge


Relació del documental "Pensant en els altres" amb el pensament d'un pedagog. (Ovide Decroly)

El documental "Pensant en els altres" està basat en un gran eix temàtic : La vida.
Nomès començar la classe el mestre pregunta:
-Què serà el més important d'aquest curs?
Ser feliços! De vida només en tenim una i l'hem de viure amb alegria i per ser-ho, hem d'entendre les claus de la vida per arribar a la felicitat.
Aquest documental es podria comparar amb el mètode emprat pel pedagog Ovide Decroly,el qual
parteix de la seva concepció pedagògica de respecte pel nen i per la seva personalitat.
Es tracta doncs, del fet "d'escola per la vida, escola per a la vida".
L'escola forma part de la vida dels nens.El mestre organitza l'ambient escolar, de forma que els nens troben allà les motivacions adequades a les seves curiositats, i soggerir així,activitats que s'adoptin a la seva individualitat.
El mestre fa molta rellevància durant el dia a dia sobre el fet de la Vida,el significat de viure i sobretot el fet de viure-la amb alegria, expressant la seva personalitat individual i que cada nen aprofundeixi en els seus punts forts i alhora valorin també els dels seus companys.

Els lligams d'afecte entre els companys són molt forts, cosa que es demostra en l'activitat de "les cartes a la llibreta" en què els nens expliquen els seus pensaments(alegria,tristesa,descontentament per algo o algú , etc.) i alhora,reconeixen les seves vulnerabilitats. Tenint en compte aquest fet, ens demostra que dins d'aquesta classe hi ha un gran clima de llibertat d'expressió, en què els nens es poden obrir als altres i en que l'empatia és un fet molt viscut en l'aula; els nens expliquen els seus sentiments i els altres companys els comparteixen.
Aquest fet està directament relacionat amb el principi de la llibertat.Per Decroly és un principi bàsic,el qual es basa en la recerca dels ideals educatius de l'escola,partint del educant,de la seva pròpia realitat vital, tenint en compte els seus interessos i en el que cada alumne arribi al grau de perfecció que sigui capaç.
Per tant, es parla d'una escola activa, oposant-se així a la disciplina rígida que sotmet al nen a una actitud passiva, és a dir, que no permet desembolicar-se amb llibertat i espontaneïtat.
Per tant, com diuen els principis de Decroly,en l'escola ha de ser bàsic el coneixement de l'ésser humà en general i alhora del individu en particular, i en aquest cas,ho treballen a partir de les "cartes a la llibreta" en que es veu el nen per sí mateix però que al mateix temps treballen amb el principi de relació,és a dir, els altres nens s'involucren en el treball dels seus companys.


Interrelació entre la societat,la família i l'escola.
Herència i ambient:La seva interacció i influència en el desenvolupament de les persones.


Al veure el documental i tenint en compte els coneixements que hem après durant les classes de psicología, el primer que ens va venir al cap és que es tractava d'una psicologia sistèmica.Com es pot observar, a través de les " cartes a la llibreta" inconscienment,s'estudien els comportaments dels nens dintre d'un sistema-grup-família.
L'objectiu que el mestre intenta aconseguir és obtenir l'harmonia i l'equilibri del sistema mitjançant uns canvis de les normes que regulen el grup, és a dir, les formes d'interacció entre els nens de la classe.
És tracta doncs, d'un sistema obert ja que entre els nens intercanvien sentiments,pensaments i reflexions que indirectament faran que el clima de l'aula sigui un clima d'empatia i companyerisme recíproc, i per tant,d'una causalitat circular, és a dir,un mateix efecte ( la mort del pare d'un dels nens) respondrà a moltes causes(com la influència que tindrà repercutida en el pensament i les accions dels seus companys).
Tot i així, en aquesta aula no nomès s'empra la psicologia sistèmica, ja que va molt més enllà,treballant alhora l'afectiva, la social i la congnitiva.
Pel que fa a la relació entre l'escola, la família i l'entorn en que es desenvolupen els nens,cal dir que la Família i Escola són un marc referencial imprescindible per a la incorporació d'aquest nens en la societat i que tenint en compte els canvis que s'i produeixen cal una nova visió educadora de la família i l'escola, exigint el seu compromís per treballar unides en un projecte comú,com molt bé s'observa en el documental en què la família està molt present en la vida dels nens a l'escola i alhora el mestre ho estarà també en la família.
El que el mestre intenta amb les activitats que realitza a la classe és que els nens aprenguin a ser ells mateixos tenint en compte dues vessants: la social, és a dir,com a membre d'un grup-classe,d'una cultura .També en la vessant individual, és a dir, com a ésser únic i diferent, descobrint així la seva interioritat i la seva realitat personal endinsada en la realitat social en que s'hi troba.

En l'aula també s'aprèn a viure en comunitat, afavorint una educació comunitària, compartint els coneixements i la vida, de manera que siguin capaços de transferir aquests aprenentatges a altres contextos socials. En definitiva, la coordinació i l'harmonia entre la família i l'escola implica el desenvolupament de personalitats sanes i equilibrades, de tal manera que influirà en les interaccions socials i de convivència que puguin haver-hi en el grup.

L'altre punt que vull destacar,és el fet de l'herència i l'ambient , i per tant, de la seva interacció i influència en el desenvolupament de les persones.
Si la dotació genètica no està en contacte,és a dir, en interacció amb el medi, no es pot desenvolupar la potencionalitat de la persona, per tant, el que el professor d'aquesta classe intenta és que l'aula sigui un espai on s'estimulin les capacitats del nen tenint en compte la seva cultura, família,relacions,etc.En definitiva,l'ambient on es desenvolupen i en funció dels estímuls que ells rebin incidiran molt en la seva evolució tan col·lectiva com individualment.


Psicologies que influeixen en aquest model educatiu/Resultats obtinguts d'aquesta intervenció psicològica.

Per tal de dur a terme aquest apartat, ens endinsarem en cadascuna de les psicologies estudiades a classe, inventigant quins aspectes influeixen en aquest model educatiu i en els resultats que s'obtenen.
En primer lloc, parlem de la psicologia cognitiva , la qual parteix del constructivisme i que fent referència al documental, la idea de col·laboració en grup té un paper molt important alhora que es tracta d'una psicologia activa,involucrant als nens i on interactuen i exploren entre ells mateixos.També és important el fet que permet al nen contrastar els nous coneixements obtinguts amb els anterior de tal manera que reflexiona sobre el seu propi aprenentatge i on és ell mateix qui es proposa on vol arribar i si és concient d'aconseguir-ho o no.
Pel que fa al mestre,és considerat un intermediari entre el coneixement i l'aprenentatge, preocupant-se de formar alumnes autodidàctes i facilitan coneixements perque els seus alumnes siguin capaçosper sí mateixos de construir uns aprenentatges significatius per tal que els puguin aplicar a la seva vida quotidiana.
En segon lloc, la psicologia conductista la qual estudia el comportament dels nens per la seva conducta observable.També es reflexa el fet que l'educació que s'empra no consisteix en la transmissió de continguts i coneixements estructurals,sinó en la transmissió de valors i actituds,que com molt bé vem poder observar en el documental.Un altre aspecte destacable en la qual intervé la psicologia conductista és en el moment en que un dels alumnes es comporta malament a classe i com a conseqüència se li retira el privilegi de probar l'activitat del rai, però després al valorar les actituds dels seus companys,reflexiona i li retira el càstig.
Un altre psicologia que també es troba present en el documental és la psicologia dinàmica, ja que es basa en la capacitat del nen per pensar,somiar i parlar de tot allò que li passa en la seva realitat interior (per exemple es veu en les "cartes a la llibreta").Llavors es tracta que el nen no només s'enfronti i s'apropi de la seva realitat exterior sinó fundamentalment dels seus "laberint interiors desconeguts".
Pel que fa al rol del mestre,ell es limita a afavorir les virtuts pròpies dels seus alumnes, entenen que els hi està passant i alhora actuar segons cadascun dels nens.Les mesures educatives que es prenen en aquesta aula protegeixen al nens i els ofereixen elements per a la seva insercció en la vida tot i sabent tolerar el dolor que això implica.Per fer-ho el mestre els hi ofereix elements,instruments i fundamentalment l'ús de les paraules.

Per últim la psicologia Humanista, tenint present la importància que se li assigna a cada alumne a la llibertat personal,a la creativitat individual i a l'espontaneïtat.A través de la psicologia humanista el mestre tracta d'individualitzar a la persona,intentant arribar a tenir una visió completa de l'alumne a través dels aspectes positius de cada nen com també del grup en general.Mira al nen en la seva totalitat,interessant-se per la seva manera de pensar,sentir,etc.
Quan el mestre diu que el més important del curs es viure la vida amb felicitat, fa referència a la piràmide de Maslow, on les necessitats fisiològiques,de seguretat,d'amistat i la necessitat de l'autoestima cobren un gran paper per tal d'aconseguir-la.
L'educar humanista ajuda al seu alumne a reivindicar el seu paper de ser autor i creador de la seva pròpia vida,facilitant un ambient lliure i creatiu on pugui sorgir el "jo real" de cada nen.Es tracta doncs, d'un aprenentatge alegre i creatiu.

Valoració debats

RELIGIÓ A LES ESCOLES. SÍ O NO.

Aquest grup de debat estava compost per:

Nadia Ambroj, Juan Antonio León, Unai González, David Cachot, Isaac Serrano, Laia Castellà, Lídia Iglesias, Sandra Pérez, Sandra Cañete i Irene Ruiz.

Els arguments d’aquest grup han estat molt ben estructurats i organitzats. El tema central ha estat present en tot moment,però en algunes ocasions s’han desviat una mica.

Els contra arguments,com gairebé tots els altres debats,s’han exposat en el moment de respondre les preguntes. En cap moment han repetit arguments,cosa que feia que el debat fos més interessant.

D’altra banda, han fet servir varis exemples, dades del departament d’educació,citacions i preguntes retòriques.

Aspectes d’oratòria:

En aquest aspecte caldria destacar el fet que han utilitzat un registre adient, una bona entonació i un ritme i vocabulari adequat, la qual cosa ha permès que s’expressessin clarament i d’una manera concisa.

Tot i així, han fet bastant ús de la lectura tot els oradors, i per tant, el llenguatge no verbal ha sigut poc representatiu,amb alguna excepció, ja que una oradora es dirigia força al públic.



Aspectes Organitzatius:
Pensem que és un dels pocs grups que ha fet ús de l’espontaneïtat, ja que al inici de les argumentacions s’ha sortejat amb una moneda qui començava, aquest és un aspecte molt original que ens va cridar força l’atenció.

Finalment cal destacar el fet que han controlat molt bé els nervis i s’ha respectat els torns de paraula de cadascun dels integrants dels equips.






ELS NENS DE DIFERENTS EDATS HAN D’ESTAR EN LES MATEIXES AULES? SÍ O NO.

Aquest grup de debat estava compost per:

Sara Torras , Alba Salinero, Sandra Fernández, Regina Beltran, Marta Rodriguez, Anna Merino, Clara Medina, Alba Orna, Laura Hedo i Emma Sáez.

Els arguments han estat sòlids i ben estructurats ;sempre s’han centrat en el tema principal i han exposat contra arguments sobretot en les preguntes i respostes realitzades.

Durant els seus arguments, han fet servir cites de Piagget i han buscat casos pràctics i reals de classes on s’imparteix aquest model de grup- classe.

D’altra banda, han utilitzat preguntes iròniques que afirmaven els seus arguments.

Aspectes d’oratòria

Han utilitzat un registre adequat ja que era una parla formal i amb l’ús d’un ric vocabulari. S’han expressat bé, tot i que en algun moment ,alguna oradora li ha costat bastant més expressar-se.

L’equip en contra es mostrava molt segur ,cosa que es reflectia en el llenguatge no verbal.

Pel que fa a l’entonació, casi sempre ha sigut correcte i han fet poc ús dels apunts. També destaquem el fet que en algunes ocasions hi ha hagut alguna persona que ha utilitzat algun castellanisme.

Aspectes Organitzatius:

Han sigut molt originals ja que han vingut vestides de color vermell i verd respectivament.

S’ha notat una preparació prèvia en el grup, però els nervis han influït negativament a l’exposició. Tampoc han respectat els torns de paraula entre equips ja que han sortit dues noies del mateix equip seguidament.

AUTOAVALUACIÓ RECITACIÓ


Hola a tots i a totes!
Avui dia dilluns 21, he fet la meva recitació a classe de COED.
Jo, a diferència de la majoria, he volgut canviar una mica i he decidit inventar jo mateixa un poema i es titula així:










XOCOLATA AMB XURROS

La xocolata, menjar afrodisíac.
Acompanyant de plors i somriures.
Quan estàs trist i amargat...
-xocolata
Quan està content i tot ho veus clar...
-xocolata

Aliment dels àngels,
el millor dels plaers.
En menges una mica, i tot canvia de parer...
i si alguna cosa dolenta et passa,
tranquil! que la xocolata s'ho empassa!

Però aquí la cosa no acaba..
per que la xocolata es bona
sempre i quan estigui ben acompanyada...
de què?
Jo tu diré!

Els xurros: ensucrats ,farcits o amb nata
tots són bons mentres els suquis amb xocolata!

Un dia surts de festa
i que millor, que gaudir-ne arrivant a casa.
Un altre dia et lleves
i tun pare te'n regala,
que grans són els diumenges amb xurros i xocolata!

Però la cosa no és tan maca com sembla...
perque si te n'atipes massa,
apareix la conciència i el mal de panxa!

Així que menge'n amb traça
disfruta'ls amb ganes
i sobretot... no t'oblidis de llepar la taça!

PERÒ QUE BONS SÓN ELS XURROS AMB XOCOLATA!



Doncs bé, fins aquí el meu poema, ara faré una petita autocrítica:

Veient la meva enregistració (realitzada per la meva companya Cristina Cazador),destacaria el següent:

Pel que fa al to de veu, penso que ha sigut força clar i concís.He intentat que la recitació fos natural, intentant d'aquesta manera,captar més l'atenció del públic, ja que crec que s'acosta més al to que utilitzem normalment entre nosaltres.
Tot i així destaco el fet que els nervis han fet que la meva veu sonés una mica tremolosa, però en el fons , penso que ho he sapigut portar força bé.
També vull destacar el fet que la meva recitació al tractar-se d'un tema informal m'ha permès desenvolupar-me amb un caire més amistós i tranquil , ja que no tenia la pressió a sobre de pensar: "si m'equivoco o canvio alguna frase estic faltan a la versió original de l'autor en qüestió".

Pel que fa al llenguatge-corporal( gesticulació de la cara, moviments amb les mans,etc) crec que he fet el que he pogut, tot i que sent crítica i veient el vídeo haig de confessar que no m'ha sortit com havia prevís, ja que durant els meus "assajos",gesticulava molt més i feia molt més èmfasis a tot allò que deia.Però,això és el que comporta recitar un poema d'aquest estil davant de tanta gent, que potser et sents molt més reprimit que si ho fas davant dels teus amics més íntims.

En definitiva, i per acabar, m'agradaria felicitar a tots els meus companys, per que ho han fet meravellosament i sobretot felicitar a la meva companya Alba Salinero, que com jo, s'ha arriscat a recitar un poema pròpi, que encara que sembla fàcil, porta també els seus maldecaps...!!

Una abraçada per tothom!!! I ànims per tot el que s'apropa!!