jueves, 3 de diciembre de 2009

LLIGA DE DEBATS UNIVERSITÀRIS

DEBATS A CLASSE

Durant les anteriors classes de COED hem assistit als debats sobre els següents temes:
- integrar o no els nens amb discapacitats a les aules.
- escola obligatòria fins als 18 anys, sí o no.
- la religió a les escoles
- és o no convenient barrejar nens de diferents edats a les aules.

S'ha de reconèixer que tots els debats que fins ara s'han realitzat han estat molt interessants.
Jo ara parlaré del debat de l'obligació d'estudiar fins als 18 anys, que va ser el debat que vaig realitzar jo amb el meu grup.`

Pel que fa a mi,jo em posicionava en la contra i els meus arguments eren els següents:

Realment veient les dades del informe PISA està clar que el nostre sistema educatiu no és rígid,és més aviat deficient.Però això no significa fer les coses a la valenta i com a conseqüència produir obstacles als alumnes.
Llavors,parlem d'una preocupació real per l'educació o més ben aviat por a la imatge d'una Espanya analfabeta?El que ens ha de preocupar no és allargar l'estada dels joves a les escoles,sinó que la seva formació sigui eficaç,efectiva i profitosa, és a dir, tot el que ara no és.
La qüestió no es tancar als adolescents en els centres fins a la seva majoria d'edat ja que molts d'ells ja tenen clar als 16 anys que no volen estudiar o bé que es volen dedicar a un ofici.I en això no hi ha res dolent,l'important és una EDUCACIÓ DE QUALITAT NO DE QUANTITAT.

Però de veritat creieu que un més alt nivell educatiu de la població permet afrontar millor els problemes de la societat del futur?Hem de tenir en compte que el fet d'allargar l'edat d'escolaritat no significa en sí mateix beneficiós.
Resulta problemàtica la integració en els centres d'ensenyament d'adolescents de 15 i 16 anys que no volen seguir a l'escola, en perjudici dels que sí que volen; i més en un entorn en el que és difícil mantenir la disciplina imprescindible per a l'eficàcia del procés educatiu.El fet que nois i noies que no volen romandre estiguin més temps a l'escla no vol dir que vagin a aprendre alguna cosa.
Es pot escolaritzar obligatòriament als nens, però no als adults.Si fos així,seria contrapruduent:els nois forçats comlicarien la vida a les escoles i si d'alguan manera no fos contrapruduent,es podria dir d'alguna manera que es tracta d'un fet estèril, ja que no guanyarien res i molt menys en tot el que es refereix a la economia.
Fins a quin punt té la societat dret a obligar a una persona a romandre escolaritzada fins als 18 anys? Per molt important que sigui el coneixement i per molt beneficiosa que pugui ser l'educació, no hem d'oblidar que estem parlant d'una forma d'internament forçós a temps parcial.



Doncs bé, fins aquí el més destacat dels meus arguments.Per tal de fer una valoració sobre aquesta activitat tindrem en compte el següent:

- si s'han estructurat bé els arguments en les diferents parts del debat
- si ens hem ajustat al tema
- si han exposat contraarguments
- ús d'exemples,cites,altres proves documentals,etc.

- hem utitzat un registre adequat
- han expressat de forma clara i concisa
- ús de llenguatge coherent
- si s'han tingut en compte els aspectes formals de pronúncia, velocitat,pauses,entonació,etc.
- bona correcció lingüística

- si hem fet una bona planificació(originalitat,encert,ben preparada,etc.)
- bon autocontrol(nervis i ús dels torns interns de paraula)
- respectar els torns de paraula


VALORACIÓ DE L'ACTIVITAT: Bé,doncs crec que va ser una activitat molt profitosa i que gràcies a tots els coneixements apresos amb el llibre "Com parlar bé en públic" el debat va sortir prou bé.
Vem tenir la idea de distingir els dos equips amb el color vermell i el verd,creant així un clima més autèntic i original.
També m'agradaria felicitar a les meves companyes del debat ja que després de molts dies de preparació, el debat va sortir com havíem pensat.Totes duïem el tema per la mà, sabíem molt bé el què havíem de dir , quan i com.
Va ser un gran debat que ens va ajudar a saber portar les situacions davant de la gent, deixant els nervis de banda ( encara que entre nosaltres, tots sabem que és gaire bé impossible) i sobretot, va ser un gran treball en equip, que tot i les "confrontacions" morals que poguèssim tenir va acabar sent una activitat extremadament beneficiosa per cadascuna de nosaltres.

PROPIETATS O CARACTERÍSTIQUES DEL TEXT/DISCURS

QUÈ SÓN LES CARACTERÍSTIQUES DEL TEXT:
Són les qualitats que té un escrit o un discurs quan actua ficaçment en una situació comunicativa.
ex:La cadira canta una cançó a la nena--> no cohesió,coherència,etc.)
S'han de tenir en compte les 5 propietats:

-característiques descriptives: són les que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic.
són:cohesió,coherència,adequació.

-característiques prescriptives: són les característiques que determinen normes dús.
són:correcció i variació.


Adequació
: és el gray d'adaptació d'un discurs o d'un text a la seva situació comunicativ, tenint en compte la varietat dialectal i el registre.

Coherència: és la propietat de text que selecciona la informació rellevant de la que no ho és.I a més a més,estableix una relació no-contradictòria entre les diferents parts d'un text o d'un discurs, tenint en compte l'estructura d'aquest text/discurs.

Cohesió:
és el conjunt de relacions o vincles de significat(connectors), que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten el lector o el oient interpretant-los amb eficàcia.

Correcció:
es refereix a la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística(aquestes normes les estableix le autoritats lingüistiques)
ex:IEC

Variació: es refereix als trets estilístics i expressius d'un escrit o un discurs,d'acord amb determinats valors socials.

DESCRIURE,ESCRIURE

TEXT DE CASSANY,D.(1987).Descriure,escriure.

La comunicació oral és immediata en el temps(el receptor comprèn el missatge al mateix temps que el diu l'emissor),mentre que l'escrita és diferida (el lector tarda bastant a poder llegir que ha fet l'autor):
Aquestes característiques contextuals es refereixen al context(espai,temps,relació entre els interlocutors...)
No existeixen situacions de comunicació exclusives de l'oral i l'escrit.En l'antiguitat, hi havia unes comunicacions pròpies de l'escrit(correspondència, biografia, història escrita, etc.) i en l'actualitat el desenvolupament tecnològic dels darrers anys ha equiparat dos codis.


Les característiques contextuals són les que fan referència al context, l'espai, el temps... Hem vist, també, que no existeixen situacions comunicatives exclusives de l'oral o l'escrit, però les principals diferències són les següents:

-- Mentre en el canal oral el receptor comprèn el missatge amb l'oïda (canal auditiu), en el canal escrit el receptor llegeix el text amb els ulls (canal visual). Així el canal escrit té una capacitat de transmissió superior que l'oral.

-- Mentre al canal oral el receptor percep successivament els diferents signes del text (procés serial), al canal escrit el receptor percep tots els signes de text simultàniament (procés holístic).

-- Mentre al canal oral la comunicació és espontània (l'emissor no pot rectificar i el receptor ha de comprendre en el moment), al canal escrit és elaborada (l'emissor pot corregir el text i el receptor tria quan i com ho vol llegir).

-- Mentre al canal oral la comunicació és immediata en el temps i l'espai, al canal escrit és diferida.

-- Mentre al canal oral la comunicació és efímera (el sons són perceptibles el temps que duren en l'espai), al canal escrit és duradora (les lletres perduren i permeten el registre dels fets).

-- Mentre el canal oral utilitza molts codis no verbals (65%), el canal escrit n'utilitza pocs.

-- Mentre al canal oral hi ha interacció durant l'emissió (l'emissor percep la reacció del receptor i pot variar el seu discurs), al canal escrit no.
Mentre al canal oral el context extralingüístic té un paper important, a canal escrit no.

Les característiques textuals es concreten en l'adequació, la coherència, la cohesió i la gramàtica. Les principals diferències entre el codi oral i l'escrit són:

ADEQUACIÓ
-- Canal oral hi ha tendència a marcar la procedència dialectal, el grau de formalitat és baix i els propòsits solen ser subjectius.
-- Al canal escrit, en canvi, existeix certa tendència a neutralitzar les marques de procedència, el grau de formalitat és alt i els propòsits són objectius.

COHERÈNCIA
-- Canal oral la selecció de la informació és menys rigorosa i els textos són més redundants, tenen una estructura més oberta i menys estereotipada.
-- Al cana escrit, la selecció de la informació és molt precisa i els textos són poc redundants, tenen una estructura tancada i força estereotipada.

COHESIÓ
-- Al canal oral, els textos són menys gramaticals, contenen molts elements paralingüístics, apareixen amb freqüència referències exofòriques i el llenguatge no verbal té molta importància.
-- El canal escrit, en canvi, és més gramatical, presenta pocs elements paralingüístics, utilitza referències endofòriques i el codi no verbal té poca importància.

GRAMÀTICA
Trobem diferències a nivell fonològic, morfològic, sintàctic i lèxic.

*A nivell fonològic, el canal oral incorpora formes pròpies dels usos espontanis, mentre que el canal escrit no.

*A nivell morfològic, al canal oral es fan servir solucions poc formals, mentre que al canal escrit s'utilitzen solucions formals.

*A nivell sintàctic, al canal oral les estructures son més simples, hi ha freqüència alta d'anacoluts i frases inacabades, l'ordre dels elements de l'oració es variable i les el·lipsis són freqüents. Al canal escrit les estructures són més complexes i desenvolupades, hi ha absència d'anacoluts i frases inacabades, l'ordre és més estable i les el·lipsis són menys freqüents.

*A nivell lèxic, el canal oral no està marcat formalment, hi ha pocs mots amb significats específics, apareix repetició lèxica i s'utilitzen mots jòquer, tics lingüístics, mots paràsit, mots crossa i onomatopeies. El canal escrit, en canvi, està marcat formalment, hi ha molts mots amb significats específics, elimina la repetició lèxica, s'utilitzen mots equivalents i precisos i no s'utilitzen mots jòquer, tics lingüístics, mots paràsit, mots crossa i onomatopeies.

EL LLENGUATGE I LES LLENGÜES

SÍNTESI DEL TEXT DE J.TUSON(1984)

En aquest capítol Tuson s'exposa diversos aspectes importants referits al fet de la comunicació.

-Les senyals estan destinades a la transmissió d'informació.L'existènci de senyals forma part d'un procés de comunicació servint de llaç etre un emissor i un receptor.Hi han diversos sistemes de senyals:el llenguatge humà(constituït per senyals i combinacions se senyals organitzades orientades a la comunicació), el llenguatge animal,l'humà,etc.
Per tant, per definir en què consisteix el llenguatge humà, ens hem d'endinsar en la complexitat del llenguatge i de les seves virtualitats.La llengua és algo més que un mitjà de comunicació.


-Elements per a una definició del llenguatge:
Tot ésser humà es comunica per mitjà d'una o altra llengua.Això, ens permet assegurar que la humanitat te coma facultat, el llenguatge;és a dir,un mitjà d'expressió i comunicació pròpis.
El llenguatge humà s'organitza per nivells (discrus, oració, sintagma, morfema,fonema), i a més,comporta creativitat.Per tant,només els éssers humans posseïm la capacitat d'una expressió verbal d'un nombre il·limitat de sensacions,situacions,idees,parlar d'aconteixements en la seva ausència(parla desplaçada),etc.

L’autor enumera els elements que per a ell defineixen el llenguatge de manera general. Aquests elements són:


El llenguatge i l’organització de l’entorn: el llenguatge és l’eina que ens permet reduir i ordenar les percepcions de l’entorn.

El llenguatge i el pensament: el llenguatge és un element bàsic en la construcció del pensament i, particularment, permet el discurs abstracte a diferents nivells.

El llenguatge i la memòria: el llenguatge és el suport indispensable de la memòria, tant individual com col·lectiva. És el que ens permet transmetre coneixements i no haver de començar de zero cada cop.

El llenguatge i l’autoexpressió: el llenguatge ens permet l’autoexpressió (diàleg amb nosaltres mateixos) i la reflexió sobre la nostra pròpia experiència.

El mitjà més extens: el llenguatge és el mitjà de comunicació per excel·lència. Podem passar les imatges a paraules però el mateix a l’inversa provocaria una pèrdua de significat.

DEFINICIÓ COMPLETA A PARTIR DELS SEUS ELEMENTS MÉS BÀSICS:

El llenguatge és el medi o instrument de comunicació més extens de tots els que posseïm.És el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perque fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada.
Amb el llenguatge ordenem tan les experieències que tenim en l'entorn, com les que s'originen en nosaltres mateixos.El llenguatge juga el papr principal en la constitució del pensament i és el suport de la memòria.Per últim,el llenguatge ens permet l'expressió lliure , i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.

Habilitats lingüístiques ( LLegir,escriure,parlar i escoltar)

Les 4 habilitats lingüístiques que un usuàri de qualsevol llengua ha de dominar per comunicar-se en totes les situacions possibles són les següents:

ORAL: parlar(emissor) escoltar (receptor)
ESCRIT: llegir(receptor) escriure (emissor)

llegir: és el procés a travès del qual es comprèn un text escrit.

*llegir és un procès actiu, perquè qui llegeix ha de construir el significat del text.El significat que un escrit té , pe qui el llegeix no és una rèplica del significat que l'autor va voler-li donar, sinó que és una construcció pròpia.

*llegir és aconseguir un objectiu.Sempre llegim per alguna finalitat.L'objectiu sempre guia la lectura.Un text també es pot llegir amb diferents objectius(1era llegida ràpida a la biblioteca, després més atentament , etc.)

*llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text.Això vol dir, en primer lloc, qui llegeix ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb allò que ja sap.I en segon lloc,ha d'adaptar-se al text, transformant els seus coneixements prèvis en funció del que ens aporta el text.

*llegir és implicar-te en un procès de predicciói inferència(habilitat de compendre alguna part del text,gràcies al significat de la resta,és a dir, el context)continu.
qui llegeix formula una hipòtesisobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentres que va llegint.
I a mesura que el lector va llegint,el lector va verificant o refutant,aquelles hipòtesis que s'havia creat.

escriure :escriure és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.

parlar: parlar és expressar el nostre pensament através del llenguatge articulat de forma coherent,clara amb correcció i adhecuació, a la situació comunicativa.

escoltar: escoltar és comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.
què demana saber escoltar?
1.demana un paper actiu i participatiu
2.demana un respecte per al emissor i les seves idees
3.demana ser objectiu per intentar entendre què diu l'altre
4.un bon ollent sap descubrir els objectius o els propòsits de l'orador i sap descubrir les principals idees principals del missatge i en conseqüència sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l'orador.

SÍNTESI ALTRES TEXTOS EXPOSATS A CLASSE


El regal de la comunicació:


La societat ha canviat degut a les noves tecnologies que ens brinden nous coneixements i molta més informació.
Aquest fet té dues vessants, la positiva és poder obtenir més informació que ens proporciona més independència i llibertat.
D’altre banda tenim la vessant negativa, que fa que l’augment d’informació produeixi més incertesa davant el món actual i per tant fa que siguem més vulnerables. També el fàcil accés a la informació fa que les diferencies culturals i organitzatives de la societat siguin cada vegada més distants; no obstant, una característica intrínseca dels essers humans fa que a les situacions límits es desenvolupin noves idees, la inseguretat que crea l’augment d’informació fa que les persones previnguin possibles esdeveniments futurs.
La tecnologia ha permès abolir les dos limitacions de la comunicació entre persones: la memòria i la presencia, es a dir, Internet permet emmagatzemar informació il•limitada i que no sigui necessari estar “in situ”.



Vicenç Pagès. Un tramvia anomenat text

El text parla del procés de comunicació i els problemes o incidències que hi apareixen, sobretot centrant-se en l’emissió i la recepció dels textos escrits.
L’autor explica que en l’emissió i la recepció d’un missatge intervenen diferents factors com el soroll, el grau de coneixement del codi i la coincidència del context entre l’emissor i el receptor. Aquests elements poden donar lloc a que un únic text sigui portador de diferents missatges.
Per explicar aquesta idea l’autor fa ús de diferents campanyes publicitàries on degut al soroll, al context o al codi, el missatge i la intenció de l’emissor no arriben al receptor.
Un exemple és la campanya de conscienciació per la sequera de l’Ajuntament de Barcelona: L’aigua escasseja. No te’n rentis les mans. Pagès explica com el “desconeixement” del codi o la pertinença a un context diferent van portar a la interpretació errònia que l’Ajuntament de Barcelona demanava l’abandonament de la pràctica de rentar-se les mans, enlloc de la presa de consciència del problema.

SERRANO,S (2009). La festa dels sentits.
“Gramàtiques del silenci”



Aquest text tracta majoritàriament de la importància de la comunicació no verbal, aquesta comunicació es fa moltes vegades de forma inconscient però diu molt de nosaltres.
Ens informa sobre l'estat de les nostre emocions, sobre l 'estat general del nostre cos i sobre les nostres actituds, tot això seria molt difícil a través del llenguatge, quan hem d'informar de la realitat exterior fem anar el llenguatge verbal, per presentar la nostra identitat personal, l'estat d'ànim, emocions.. fem un us del signes verbals.

El 55% de la comunicació d'una persona es no verbal, això vol dir que fem molt mes ús d'aquesta comunicació.
Podríem remarcar una frase que fa menció el autor i creiem que reflexa molt be el missatge donat al text:
“No li donem tota l'expressió del llenguatge a la paraula”.


Una imatge no val més que mil paraules. Tuson,J.(2001) Barcelona: Ed. Empúries

Aquest capítol del llibre “una imatge no val més que mil paraules” de l’autor Tuson ens fa veure que un signe o dibuix ens aporta molt menys que unes poques paraules. En realitat, en els inicis l’espècie humana es comunicava a partir de paraules , de llenguatge i no pas amb imatges, el text crea en la nostra imaginació més representació de domini o desig que una imatge fixa.
Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, les paraules ben agermanades quan es converteixen en text poden desvetllar imatges mentals sense límits. Ens pretén dóna a conèixer que en moltes ocasions és molt millor unes paraules, encara que siguin poques però ben estructurades i amb un sentit que no pas una imatge fixa.
Les imatges s’han d’utilitzar en coses molt concretes o elementals com podria ser <>, <> o <>, per tota la resta d’accions el text és molt efectiu.
Frases que nosaltres destacaríem:
-Una imatge val més que mil paraules.
-Amb imatges podem fer notar algunes coses més aviat elementals i també podem donar ordres.
-El text ha creat en la nostra imaginació, amb la màxima facilitat,les representacions de l’obligació, del desig i del domini.
-Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, mentre que les paraules convertides en text, poden desvetllar imatges mentals sense límit.
-Unes poques paraules ben agermanades, valen molt més que tot d’imatges.


Francesc Torralba (2006) L’art de saber escoltar. Barcelona: Editorial Pagès
FER SILENCI:


Per poder escoltar necessitem fer silenci. El silenci no només es callar sinó que també es necessari deixar la ment en blanc, tot i que això és bastant complicat ja que sempre estem pensant i la ment de l’ésser humà es distreu molt fàcilment amb olors, paraules, gestos...
Per poder aconseguir deixar la ment en blanc es necessita molta pràctica.

SÍNTESI TEXT

L’art de saber escoltar, Torralba, F. (2006)
Escoltar i sentir.

Tot seguit, una síntesi del text Escoltar i sentir de F.torralba, el qual varem treballar a classe :

Diferència entre escoltar i sentir:
-escoltar és un acte conscient i intencionat.
-sentir no està regit per la nostra voluntat, és a dir, que nosaltres no decidim si volem sentir allò que ens arriba a les nostres oïdes, al contrari que escoltar que sí em de voler.
-escoltar es mostra d’un desig o l’interés per algun aspecte. Per tant, es pot afirmar que pel fet que una comunicació es realitzi amb èxit s’ha d’escoltar, i alhora formular un diàleg. També és important destacar el fet que sovint en un diàleg ens veiem obligats a escoltar coses que no ens agraden o bé que preferiríem no saber-ne res. En aquests casos, es produeix una confrontació entre els participants d’aquest diàleg , la qual cosa implica la distanciació d’elles per acostar-nos a d’altres que sí pensen com nosaltres,deixant de banda la frustració o els mals moments que poden passar amb les anteriors.

Com a última idea destacada del text, hem pogut extreure el fet que l’acció educativa ha subestimat el valor d’escoltar,posant per preferència el parlar, el qual implica el fet que els nens no saben el que significa la paraula “escoltar” en tots els sentits possibles, ni raonar, ni pensar i com a conseqüència , decidir per ells mateixos segons les diverses opcions que se li mostren .


Mireia Vázquez Maymir

LA COMPETÈNCIA COMUNICATIA

Introducció
Utilitzar i/o aprendre una llengua no és només per fer servir o adquirir el codi o el conjunt de formes lingüístiques ,sinó molt més:implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen n l'entorn de qui el parlen.
la capacitat de saber quan podem parlar o quan hem de callar, què parlar,amb qui, on, per a què i a on.
Adquirim coneixements de gramàtica i també aprenem els seus registres per ser capaços de formar part de diferents situacions comunicatives i d'avaluar la nostra participació i la dels altres.

Aquesta competència és integral, ja que també inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua.L'adquisició d'aquesta capacitat ha d'estar lligada a una experiència social,a unes necessitats , a unes motivacions i a una acció.

L'existència d'una competència comunicativa: comprèn el que un parlant-oient real ha de saber per comunicar-se de manera eficaç en situacions culturalment significatives.És doncs,un conjunt de normes que es van adquirint al llarg de procès de socialització.

Aquesta competència comunicativa exigeix no només l'habilitat d'utilitzar una llengua , sinó , a més, de saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials,culturals i ideològiques.
La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris de comunicació com en els sistemes secundàris.

- El sistemes primaris són els de la comunicació quotidiana.Serveixen per a l'intercanvi comunicatiu,necessari per a tots els rols que implica la vida en societat:una trucada telefònica, una carta, una notícia, etc.
- Els sistemes secundàris són de major elaboració i complexitat.Requereixen més capacitat cognitiva.Es produeixen en esferes de més elaboració cultural.

Però... QUÈ ÉS LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA?
La competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona,capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social,les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències.
(Segons Gumperz i Dell Hymes.1972)

COMPONENTS DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA:

1.Competència lingüística/gramatical: domini del codi lingüístic:nivell fonològic,nivell morfològic,nivell lèxic,nivell sintàctic i nivell semàntic.

2.
Competència sociolingüística:fa referència a les regles socioculturals d'ús.És l'habilitat que s'ocupa de la situació comunicativa:la situació dels participants,el propòsit de la interacció i les normes i convencions de la interacció.

3.Competència discursiva:Fa referència l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere(dscripció,narració ,etc.)i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.

4.
Competència estratègica: fa referència a l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació no-verbal i verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir,a causa de diferents variables d'actuació o d'insuficiències en una o vàries competències.